Companyes i companys, no sé si aquest posty l'hauria de ficar en aquesta secció o en una altre, espero perdoneu l'errada.
Després del què va passar ahir i una nova victòria a casa davant el líder, acabem l'any en segona o tercera posició -és igual- feia un resum del què ha estat aquest any natural. Recordem què fa un any, si no erro, empatavem al camp d'un Badalona Futur en un dia gris gairebé negre i continuavem amb un míster pla. L'any 2025 comença amb una patacada grossa davant el Torrent d'un tal Káiser -i tot el què ja sabiem del mercat-. Moments convulsos i, de nou, un any què comença torçat en una categoria molt dura -de molt fang-. El cas és que acabem una nova temporada amb molts canvis i moltes turbulències però, almenys, acabem pujant a Múrcia amb un bloc què es fa fort a base de òsties dures -derrotes al Sardenya, Terrassa, Ibiza més el 0-4 del St Andreu-.
Començem amb l'eufòria de Múrcia i, crec que jo molts de vosaltres, quin projecte teniem per aquest any i jugadors, míster... Arriba en Ferran Costa què a categories per sota ho està petant però que, el salt a l'Andorra, refreda les expectatives -pel motiu que sigui, no els seguia pas- i tothom (suposu) amb dubtes -jo primer volia a en Miguel Álvarez, no ho amagaré. Quan als fitxatges el típic coneixedors del seu mètode i aliats -penso que, per salvar-se pot estar bé-. Quina errada d'un catedràtic de fútbol desde casa seva, opino de mi mateix ara. Boca ben tancada i aplaudir fins no poder més.
Ara fem una mirada enrere, anys anteriors. Fa dos anys, perdiem 3-0 davant una Cultural Leonesa i marxavem amb peu i mig al descens. Comença el 2024 i, tot i guanyar el Tarazona, tenim els impresentables dels italians foten un desprestigi total i absolut i sortint als diaris com un hazmereír total; un vaixell a la deriva què no sap per on venen els atacs. Amb una planificació magnifica i parlant de fer grans fites -aquell estiu-, jugadors sense pena, ni volguer demostrar res. Gràcies Óscar, el breu pas per Tenerife, et deu haver deixat el cv a l'atur.
Un altre any abans, derrota a Pamplona i Gabri García al carrer. Per sort arriba uns quants reforços i un Miki Lladó que reflota i acabem la temporada molt per sobre del que podriem haver esperat -d'aquell bloc sempre tendré molta gratitut als jugadors i cos tècnic, a alguns els anyoro C. Herrera i Armando, per exemple-.
I un altre any abans? Per a mi un any de moltes estrellita i poc currante. El llit que li fan a l'Antonio no m'ho treuen del cap. El mateix llit què ens fan el dia de l'Algeciras i els 10.000 aficionats a la NCA. A més ens quedem amb una econòmia més degradada que semblava què tornaven els fantasmes del "Te neCESitamos" d'anys anteriors després del japonès.
I un altre any abans? Un any sèncer sense poder anar, ni gaudir ni patir a la 2A per la còvid i un grup que, segur, molts tenim en el rècord per deixar-ho tot.
Ara, tornem a l'avui, tenim 32p i -1p davant el líder, amb 51 jugats. Només 7 gols en contra i només 1 derrota. Ni un gol en contra a casa. Ni un partit on haguim dit "nos hemos salvado por los pelos", més aviat lamentant de no rematar algún partit com el Sanluqueño, o obrir la llauna com el Nàstic. Amb aquell míster que, de primeres, no em feia cap gràcia. Amb aquells jugadors que bue... amb aquella base què venia de l'ascens a Múrcia, això sí. Pencaires i currantes.
Ningú per sobre de ningú. Tots a una en una direcció. Ja ho diu el patró amb la boca petita però l'objectiu és continuar allà a dalt i guanyar aquesta Copa Catalunya -què sempre molesta agrada-. Qui seré jo por pensar què pot molestar? Jugui qui jugui a cada partit aplaudiré fins què no pugui més, m'han guanyat l'estima.
Valorem tot això desde la calma i la tranquil·litat de les coses ben fetes i, sobretot, després d'anys d'estar en muntanyes russes.
Bones Festes companyes i companys.
