 |
 |
 |
 |
| © Diari de Sabadell | © El 9 Nou |
LA CRÒNICA DE LA WEB |
Un gran Hèrcules frena l'eufòria arlequinada Verde decideix als 84' un matx disputat en què Jordi aturà un penal a Gallego ©ÀXEL TORRES XIRAU (a partir de la crònica de Pere Figueras pel Diari de Sabadell) ------------------------------------------------------------------------------------------------------- Toca despertar. O almenys baixar a la realitat i ser conscients que no tot serà tan fàcil com semblava. L'impressionant inici de lliga arlequinat havia aixecat l'eufòria entre l'afició, i tothom es prometia una temporada plena d'èxits i amb golejades constants. Doncs no. La derrota al José Rico Pérez d'Alacant davant l'Hèrcules (1-0) trenca l'excel·lent inici de competició del Centre d'Esports. Però tampoc significa que el que es va veure les dues setmanes anteriors sigui un miratge, ni que lluitar amb els de dalt serà impossible. No, tampoc. Simplement ens ha d'ensenyar que queda molta lliga, que s'han de disputar un munt de partits difícils i que només amb treball, esforç i sacrifici es podrà estar a dalt. Es perdran més partits, segur. Però la qualitat d'aquest equip és indubtable i ningú ha de deixar de creure en ell ara que s'ha presentat la primera dificultat. Hem caigut, però ens aixecarem. I tornarem a caminar. Pere Valentí Mora només va presentar una variació en l'onze inicial: el lesionat Txiki, una de les grans sorpreses del nou Sabadell, va deixar el seu lloc a l'experimentat Andoni Lakabeg. La resta de l'equip era la mateixa que es va enfrontar a Castelló i Mataró amb tan bon resultat. Però el partit d'ahir era complicadíssim, ja que es visitava l'estadi d'un dels equips més grans de tota ls Segona Divisió B: l'Hèrcules d'Alacant. I a més, el seu pèssim inici de competició el convertia en un rival doblement perillós. Potser per això, els de Corominas van sortir ferits en el seu orgull, i van inquietar Jordi, el millor arlequinat, des del primer minut. Gallego i Montava portaren molt de perill a l'àrea arlequinada, i el Sabadell responia amb alguna acció individual de Vinuesa o Juan Carlos. Diego Torres, molt vigilat, no va poder lluir com en anteriors ocasions. Als quinze minuts de joc l'àrbitre va assenyalar un penal sobre Gallego del porter Jordi. Ambdós protagonistes es van veure les cares en el desafiament des dels onze metres, sortint vencedor el meta arlequinat. Jordi demostrà de nou ser un consumat especialista en aquest tipus d'accions. A partir d'aleshores, el domini fou més altern, i s'arribà al descans després que cap de les ocasions d'ambós equips hagués pujat al marcador. La segona part començà i ben aviat Mora donà entrada a Antonio José Polo, qui substituí a Jordi Vinuesa. L'objectiu era aconseguir superioritat numèrica al centre del camp i dotar Diego Torres de major llibertat a dalt. El marcatge de Vara havia estat molt ferri, i el tècnic tarragoní intentava revolucionar el joc arlequinat perquè la seva estrella tornés a brillar. Les ocasions s'anaren succeint a les dues porteries: Polo obrí el foc fent intervenir el meta España, i l'Hèrcules replicà en botes dels seus dos perillosos davanters, Gallego i Montava. Jordi tornà a estar esplèndid, però el meta alicantí semblava voler competir amb ell, ja que abortà una perillosa acció de Juan Carlos. Ni Vara, gairebé a porta buida, ni Dot, de llançament de falta, inauguraren el marcador, tot i que les ocasions de gol eren constants. A la recta final el nerviosisme anava creixent, i és que una diana, que s'aventurava pròxima, seria ja incontestable. I així fou: Montava centrà perquè Verde decidís el signe del partit a només sis minuts del final. Una llàstima. Els esforços dels de Mora per a empatar foren infructuosos: Dot, de nou de falta, trobà l'enèssima resposta d'España abans que l'àrbitre donés per acabat un bonic i intens partit de futbol. Ho deièm en la reflexió inicial, i ho reiterem
en el resum: la derrota no ha de suposar un cop baix per a l'afició
arlequinada, que ha de respondre com l'equip es mereix la setmana que vé
a la Nova Creu Alta davant l'Espanyol B. El bon equip que ha format aquest
any el Sabadell va plantar cara a l'Hèrcules, probablement el club
més poderós de la categoria tot i el seu mal inici i els seus
problemes econòmics. L'ascens, en tot cas, es perd no guanyant als
rivals més assequibles, com en temporades anteriors, quan Ontinyent,
Lorca o Alzira esgarrapaven punts de la Nova Creu Alta. La carrera pel play-off
continua. El Sabadell ha reduït la impressionant velocitat amb què
havia començat. Però segueix estant a la primera línea
de la graella de sortida. |
També pots intentar buscar més informació en els següents diaris esportius:
| HISTORIA | EQUIPS | RESULTATS | CLASSIF. | BOTIGA | LINKS | INFO | MENU |