No només és soci i afeccionat del Sabadell de tota la vida. També té el somni de fundar algun dia la Penya Arlequinada Bar Centre de Castellterçol. Ja ha «enredat» a amics i veïns i cada diumenge venen a la Creu Alta en un o dos cotxes.
Sadurní Domènec i Bertran, 64 (amic personal de l´altre Sadurní, el del Barça) és el propietari del bar més clàssic de Castellterçol, el Bar Centre.

-Per què és del Sabadell?

-A mi l´afició em vé de quan el Sabadell jugava a Primera. Venia a veure tots els partits. Després em vaig desconnectar i fa uns anys, arran de l´amistat amb el senyor Miquel Arroyos, m´he tornat a enganxar.

-Bona amistat.

-De quan una filla meva es va fer nòvia d´un jugador del Sabadell, el paraguayà Hugo, que vivia a casa del senyor Arroyos.

-El Bar Centre de Castellterçol és sabadellenc?

-Sí. Hi tinc quadres, pilotes, dues fotos firmades pel Barberà i el Saura i ara m´agradaria tenir-ne una del Genís. Ah! I l´entrenador Uribarri venia molt al meu bar.

-I vostè vol convertir aquest bar en Penya del Sabadell.

-La casa que hi tinc al costat, a la mateixa plaça Prat de la Riba, seria ideal per trobar-nos.

-Vol dir que a Castellterçol hi ha molts arlequinats?

-Potser en trobariem set o vuit ben bons. A vegades omplim dos cotxes per baixar aqui.

-Ho trobo sensacional.

-Jo també.

-El què?

-Que vostè hagi volgut parlar amb mi. Fins i tot... m´ha fet emocionar (s´aixuga les llàgrimes). El Diari Sabadell ja em va publicar una foto que ens va agradar molt. I un dia uns aficionats, uns xicots de Sabadell, també ens van preguntar i també em vaig emocionar.

-Li respecten la seva dèria a Castellterçol?

-Sí, sí. Només em diuen que sembla una canalla, un nano.

-Els altres arlequinats els ha encomanat vostè?

-Jo només vaig decorar el bar, però quan algú em pregunta jo faig petar la xerrada.

-Vol dir gent de Sabadell?

-És que entre Sabadell i Castellterçol sempre hi ha hagut molt contacte. Molta gent d´allà treballa aqui. Molta gent d´aqui estiueja allà... A mi m´agrada mot fer petar la xerra amb gent de Sabadell.

-Per què?

-Perque són molt oberts. Miri aquest senyor, el Quim, és el que ha fet la pancarta.

-Bona tarda. Em dic Joaquim Soler Serradesanferm i també sóc fill de castellterçol, però jo havia jugat amb el Sabadell. A Primera vaig ser reserva i a Segona vaig debutar amb l´Anglada, el Vila i tota aquella colla. Puc dir una cosa?

-Digui el que vulgui.

-Vull dir que la lletra de la Dansa de Castellterçol l´ha feta una senyora de Sabadell que «veranejava» a Castellterçol, la senyoraAgnès Armengol de Badia.

-Ben coneguda. Més contactes entre les dues poblacions.

-I a Granera, que és allà al costat s´han fet moltes cases de gent de Sabadell.

-El Mas Badó, on es concentrava el Sabadell, també és prop de Castellterçol, no?

-Ja ho crec (contesta Sadurní). I a les nits els jugadors venien a fer una copeta a casa i a mi m´agradava molt i els convidava.

-Per què no engega ja la Penya?

-No puc. El senyor Arroyos pensa que fins que no pugem de categoria no tindria vida.

-Creu de veritat que el Sabadell pujarà algun dia encara que sigui a Segona A?

-Costarà... costarà. Però pensi que jo he vist el museu del Sabadell amb totes les fotos i em va agradar, eh? Té història el Sabadell. Molta història.

-El futur no es fa amb història.