El Gimnàstic de Tarragona és el primer equip català que puja a Segona A en tres anys. El seu segón entrenador és un sabadellenc, l'emblemàtic i estimat ex-extrem esquerra del Centre d'Esports que va jugar a Primera amb el Saragossa, Robert Elvira Estrany, 38.

Empresari de pintures a Barcelo-na, però encara veí de Sabadell, ahir, després de dos dies de festassa tarraconina, va ser rebut a la Plaça Sant Jaume amb la resta del Nàstic, pel president de la Generalitat.

 

-Què sent celebrant un triomf als balcóns de la Generalitat i de l'ajuntament de Tarragona?

-Doncs que m'hauria agradat moltíssim i de tot cor que fos el balcó de l'ajuntament de Sabadell.

-Què diu ara!

-És veritat. Mentre estava allà dalt pensava que podia haver sigut Sabadell.

-Quan entrenava el Terrassa també va estar a punt de guanyar un play-off i pujar a Segona.

-Sí. Allà vam perdre per un gol i aqui hem guanyat per un gol i també patint fins l'últim minut. Des d'aquell dia tant Nogués com jo teniem la sensació que se'ns devia alguna cosa. Finalment ha arribat el dia.

-El Nàstic va fer una primera volta fatal. Però en tota la segona només vau perdre tres partits.

-La vida és així, dona unes voltes impressionants. Al partit de Conca se'ns va morir el delegat allà mateix, una persona entranyable, estimadíssima. Va ser un cop duríssim, però a partir d'aquell dia vam començar a guanyar.

-M'està dient que els ha ajudat des del cel?

-És que la remuntada va ser increïble. Vam sumar 42 punts de 57 possibles i nosaltres els entrenadors no vam introduir cap canvi essencial. A Tarragona tothom pensa que ell des de dalt ens ha donat un cop de mà.

-I vostè?

-També.

-És el més important que li ha passat a la seva carrera?

-Com a tècnic sí.

-Per què el Sabadell ha de tenir un entrenador de Tarragona i el Tarragona un de Sabadell?

-Potser perque ningú es profeta a la seva terra.

-Ni vostè, ni Tanco, ni Lino, ni Saura. Cap dels històrics, avui encara professionals del futbol, estan al Sabadell. El C. d' E. maltracta els seus «ex»?

-No ens maltracta. Cada junta directiva té la seva política. Tampoc el Nàstic té cap ex-futbolista com a tècnic.

-Hi ha més diners a Tarragona que a Sabadell?

-Jo només sé que el Consistori de Tarragona està ajudant molt al club. És una font d'ingressos molt important.

-Que ha fet malament el Sabadell en el play off?

-Potser res. Potser la única diferència és que nosaltres hem arribat a dalt a l'últim moment, però amb molta força.

-Hi ha mà negre dels àrbitres contra els equips catalans?

-En una lligueta a sis partits, una sola errada arbitral pot ser definitiva. Jo no sé si és culpa d'ells, però és molt estrany que en tres anys no hagi pujat ni un equip català a 2ª A.

-Per què?

-Perque és la comunitat amb més fitxes federatives d'Espanya. En canvi, any rera any, estem fracassant a tots els play-off. Potser els catalans no som prou competitius.

-Ens prendreu el Molist?

-Podria ser. El tenim en cartera.

-Als 17 vostè ja era un crack.

-Sí (riu) un crack que va fer catacrac.

-Tothom diu que vostè tècnicament era una joia. No n'hi ha prou amb ser bó per triomfar?

-De cap manera. Jo he vist nanos boníssims que penses: «però que fa aquest noi a 2ªB?». I no pugen més. No hi ha res a fer.

-Què cal?

-Primer no creure-s'ho. Ser humil és molt important, sobre tot en juvenils. I altres coses. A mi per exemple em faltava força i agressivitat. Què vols fer-hi? La vida és com és.

-Sort?

-També. I constància i prendre's la feina seriosament. Jo no sortia mai de marxa amb els amics per estar sempre en forma. I això és molt dur. Mentalment has de ser molt fort.

-Com recorda aquella semifinal a l'estadi olímpic d'Amsterdam contra l'Ajax de Cruyff?

-Ha estat el partit més important de la meva vida. Jo jugava amb el Saragossa i estic molt content d'haver-hi arribat. Quan erem al Sabadell tots somniavem una cosa així i jo vaig tenir aquesta sort.

-Després del partit, Cruyff el va cridar per fitxar-lo pel Barça.

-Sí. Ell ja es veia d'entrenador del Barça, em va cridar allà mateix, a Amsterdam, i vam estar parlant. Quan l'any següent va arribar al Nou Camp, em va tornar a cridar, però ja em van dir que el fitxatge estava entre el Valverde de l'Espanyol o jo. Al final van fitxar el Valverde i jo vaig anar a l'Osasuna.

-Quan serà primer entrenador?

-Algún dia. No hi ha pressa.

L'estarem esperant