Va marxar de Sabadell als 14 anys i avui, convertit en una de les majors fortunes de Costa Rica, sent més que mai la nostàlgia de la ciutat i del club de la seva vida, el Centre d'Esports Sabadell.

Avui el problema de Josep Llobet i Comadran, 87, és que, malgrat pagar i pagar la seva quota des de l'altre costat de l'Atlàntic, el club ni li envia el carnet, ni el té en els seus registres ni li envia un trist acusament de rebut.

-Aquest any ha tornat a passar?

-Sí, un altre cop. He enviat 200 dòlars al Deutsche Bank de Sabadell, tal com em van dir, i ningú m'ha contestat.

-Jo he parlat amb el Club i el seu nom no figura enlloc.

-Doncs he pagat tots els anys. I tinc els rebuts del Whitney National Bank de New Orleans, amb el números de txec i tot, pagat el 30 de setembre del 2003.

-Creu que algú s'ha embutxacat els diners?

-No. No vull pensar una cosa així.

-Quant temps porta així?

-Jo estic pagant al Centre d'Esports Sabadell des de fa uns 20 anys i rebia aquí, a Costa Rica, el meu carnet.

-Què va passar?

-El vaig deixar de rebre. Fa 10 anys jo mateix vaig anar a les oficines de la Creu Alta, però no van trobar el meu nom per enlloc. Aquell dia ho vaig pagar personalment, en efectiu.

-Què li van dir?

-Algú de la secretaria em va dir que recordava això d'un soci a Costa Rica.

-Com es pot solucionar el problema?

-El meu xicot, que és magistrat de la Cort, ve a Espanya d'aquí a dos dies. Espero que ell ho pugui arreglar.

-Què en sap del Sabadell actual?

-Molt poc perquè ningú no m'envia res.

-Es molt fàcil: si el Sabadell perd diumenge contra el Mataró, pot baixar a 3ª.

-Sabia que es trobava en una situació molt delicada, però no pensava que tant.

-Què li sembla?

-Que amb els clubs s'hi ha d'estar a las dures i a les madures. És molt fàcil ser d'un equip quan ho guanya tot. El difícil és ser-hi quan van mal dades.

-Vostè va presidir un gran club de Costa Rica durant 17 anys, el Liga Deportiva Alajuense.

-Encara en sóc el president honorari. És un dels clubs amb més tradició i hem guanyat 23 campionats. Precisament demà (avui) juguem la final de la Concacaf, Confederación de Futbol Norte, Centroamérica y Caribe. Vam empatar a 1 el partit d'anada.

-Senyor Llobet, vostè és el nostre home. No li agradaria presidir el Sabadell a distància?

-Agradar-me sí, però malhauradament ja sóc molt gran. No estic en condicions. No dono el rendiment que donava abans.

-Però si em diuen que encara va cada tarda als grans Almacenes Llobet.

-Cada tarda no. Només algunes tardes. Els anys passen.

-Estaria disposat a donar alguna ajuda econòmica al Centre d'Esports Sabadell si això servís d'alguna cosa?

-Lògicament. Pero abans s'hauria de conversar a veure que passa. Però escolti, vostè és del diari o del club?

-Del diari, del diari. Quan vostè va marxar de sabadell el 1930, ja era soci del C. d'E. ?

-Soci no perquè no tenia diners. Però anava a veure tots els partits que podia.

-Quin ha estat el seu lligam amb el club en aquests 74 anys.

-Sempre l'he seguit des de Costa Rica tan com he pogut. I al principi dels anys 70 vam tenir converses amb el Sabadell per fer intercanvi de jugadors amb l'Alajuelense.

-Què va passar?

-Que el Sabadell va baixar a Segona i l'intercanvi ja no va ser possible.

-Per què va marxar de Sabadell als 14 anys?

-Perquè el meu pare, que havia treballat a la fàbrica Codina i Santpere, ja portava allà dos anys i ens va dir que anessim tots els germans amb la meva mare.

-Què recorda de la ciutat?

-Molt perquè el que un fa quan és jove és el que sempre es recorda més.

-Per exemple?

-La meva casa del carrer de Gràcia, el col.legi Escoles Pies, el futbol del Sabadell... i també recordo que començava a empaitar les noies (riu).

-Avui té 8 néts i 10 besnéts. És un home feliç?

-Sempre hi ha algun problema o altre.

-A Costa Rica ha fet una fortuna. Quin és la clau per fer tants diners?

-No tants, no tants. Però la clau és el treball. He suat molt. I la correcció. S'ha d'actuar sempre amb rectitud. El camí recte és el més fàcil per fer diners.

No tothom ho veu així