Ha arribat el messies, el salvador. Gràcies a ell, en un sol dia hem passat de temer el descens a 3ª a somiar amb l'ascens a 1ª. Abans de fer res, ja ha contagiat il.lusió de futur als més propers. Si la jugada li surt bé, si el Sabadell juga la UEFA en quatre anys, tindrà més poder que ningú a la ciutat i serà en condicions de fer el salt a la política. I si no, només que cumpleixi la meitat del que promet, tindrà l'agraïment d'uns sabadellencs que ja fa massa anys que pateixen humiliacions.

El propietari de l'Assessoria Dossier, de la discoteca Al-Andalus i del Deutsche Bank del carrer Zurbano, Francisco González Cano, 41, va ser futbolista del Torrente i el Sant Julià, atleta de la JAS i jugador d'handbol de l'Arrahona i el Fuensanta. Acava de pujar a Divisió d'Honor les fèmines de l'Arrahona.

-Torni'm a dir això de que estima Sabadell.

-Estimo aquesta ciutat amb bogeria perquè és la meva, sóc un home de ciutat i col.laboro en tot el que puc.

-La ciutat li torna?

-Sí amb satisfaccions. Ser de Sabadell me n'orgulleix. I si és una ciutat tan coneguda a tot arreu és perquè va tenir un equip de futbol a Primera Divisió.

-Però d'on surt vostè?

-De Can Puiggener. Els meus pares treballaven al camp, a Badajoz i Sevilla. Van venir a Catalunya amb 19 i 16 anys, es van coneixer al ball de Ca n'Oriac i es van casar.

-Van trobar feina?

-El meu pare va ser enterrador del cementiri de Sabadell, després es va comprar un motocarro per vendre verdures al mercat i després taxista durant 25 anys. La meva mare va treballar al tèxtil fins que es va casar.

-Parli'm del nen, del jove.

-Vaig anar a l'Institut Ferran Casablancas i era molt estudiós. Desprès del COU em vaig treure els títols de Dret Tributari, Administrador de Finques, Assessor Fiscal, Corredor d'Assegurances i Agent Financer.

-Com va fer el seu primer mil.lió?

-Als 22 anys. Mentre feia de funcionari d'Hisenda als matins, venia caixes registradores per botigues i bars a les tardes.

-I avui els mil.lions li sobren.

-En tinc. Els mil.lions mai no sobren.

-Doncs ha decidit perdre'n uns quants amb el Sabadell.

-Jo, de la meva butxaca, només hi he posat cinc mil.lions de pessetes.

-Comprar el Sabadell costa molt més.

-Una desena de compromisaris de la meva confiança hi han posat cinc mil.lions més cada un i els 70 que falten surten d'un crèdit de La Caixa a pagar en 20 anys.

-La majoria d'aquests compromisaris també són d'orígen immigrant?

-Sí, la majoria són de fora i clients de la meva assessoria. Català-català potser només n'hi ha dos.

-És l'orgull d'emigrant el que impulsa aquest accionariat?

-Jo no entraria en questa dinàmica. Jo ja no sóc ni andalús ni... ni... Jo sóc de Sabadell i tots els qui hem posat diners ens sentim molt i molt de Sabadell. El que es respira és un gran orgull de ciutat.

-Esteu donant una lliçó a l'empresari tradicional de Sabadell?

-El projecte està obert a la ciutat i jo crec que ara l'empresari tradicional de Sabadell recapacitarà i confiarà en aquest nou accionariat més net i transparent. Encara queden 30 mil.lions de pessetes per vendre.

-Però vostè pensa fer negoci.

-Hem creat l'empresa Emocions en Blanc i Blau per comprar jugadors desconeguts, fer-los famosos i vendre'ls. Un percentatge del benefici seria pel club.

-Vostè sap espiar jugadors?

-No, però sé triar els espies.

-Demanarà al Madrid els seus espies.

-Ja ho he fet. Tinc molt bona relació amb el Madrid.

-És amic de Florentino Pérez?

-Encara no. Aviat el coneixeré.

-I vostè per què es del Madrid?

-No sé, als nens de Can Puiggener ens agradava el color blanc.

-Però quan temps fa que és soci del Sabadell?

-Un any i mig.

-Això no és res.

-Amb l'handbol femení em va passar el mateix. De cop i volta el vaig descobrir me'n vaig fer càrrec i l'he pujat a Divisió d'Honor en dos anys. Quan em fico en alguna cosa m'emociono de seguida i ja no paro fins aconseguir el que vull.

-De veritat veu al Sabadell a Primera?

-El veig a la UEFA abans de quatre anys.

-Au vinga.

-I veig possibles moltes més coses. Les aniré dient al seu temps.

-Mai s'equivoca fent negocis?

-Si m'he equivocat ho he sabut reconduir.

-O sia que quan diu que farà 4.000 socis sap el que es diu.

-Sé que en faré 6.000.

-Què xulo que és!

-(Rialles) És molt senzill. Només cal crear il.lusió, però una il.lusió de fets, no de paraules.

I de gols