LES ENTREVISTES ARLEQUINADES...
FRANCESC ESPINAR
SITUACIÓ EN EL MOMENT DE L'ENTREVISTA:
PRESIDENT DE LA NOVA PENYA CREU ALTA
4 JUNY 2002
"El 80% del socis del Sabadell són antibarcelonistes"
A alguns els ha estranyat que el nou president del C. d'E. Sabadell tingui, com a segon equip, el Real Madrid. Però als socis històrics del Sabadell no tant sols no els extranya, sinó que ho troben normal, fins i tot pràctic. El que no haurien entés mai és que fos del Barça.

El president de la Nova Penya Creu Alta, l'assessor Francesc Espinar Casadesús, 47, amb escut del Sabadell tatuat al tormell, ja veia entrenaments a la vella Creu Alta abans de cumplir un any. Li duia el seu avi Jaume, soci des de 1920. Ell ho és des d'el 1969, als 14 anys, té el número 240 i no es perd ni un partit.

-Ser del Sabadell i ser antibarcelonista és tot un?

-Al menys un 80% dels socis del Sabadell són antibarcelonistes.

-I per tant del Real Madrid.

-No això ja no. Només un 20% dels antibarcelonistes són del Madrid.

-I vostè?

-Jo sóc del Sabadell i prou. Per mí aquests quadres són una religió. Tot el demés no m'importa.

-Li agrada que guanyi el Barça?

-No, reconec que m'agrada que perdi el Barça.

-A la semifinal de la Copa d'Europa contra el Madrid?

-Preferia que es classifiqués el Madrid.

-Doncs ja som al cap del carrer: vostè és antibarcelonista.

-Bé, si vol dir-ho així...

-Com ho diria vostè?

-Nosaltres el que reivindiquem és que es pot ser català i no ser del Barça.

-Ui! Això als barcelonins no entenen de cap manera.

-Com la TV3 que dona per fet que tots els catalans som del Barcelona. No ho entenc.

-No miri la tele.

-És que no la miro. Els partits del Barça no els veig mai.

-Mai no ha anat al Camp Nou?

-A veure el Sabadell. Però, si no, ni que em regalin l'entrada.

-Aquest any als aficionats del Sabadell els van acomiadar del Mini-Estadi al crit de «no són catalans, són fills de puta».

-Ens ho han dit tota la vida. Interpreten que si no ets del Barça no ets català. I no els treus d'aquí. Jo mai no he barrejat la política amb el futbol.

-L'antagonisme vé de lluny?

-Sí perquè la relació del Barça amb el Sabadell sempre ha estat de prepotència i despreci.

-Per exemple?

-Quan jo tenia 14 anys i estàvem a 1ª, el Sabadell anava perdent per 0-2 i un matrimoni que teniem al darrera es va passar tot el partit dient amb un marcat accent barceloní «a aquests de poble els deixarem plans com una coca».

-Què va passar?

-Que vam donar la volta al partit i vam acabar guanyant per 3-2. Van marxar amb la cúa entre cames.

-El Sabadell no creix per culpa del Barça?

-De tots els equips grans en general que s'han posat a pagar aquests preus desorbitats. Però el Sabadell d'ara té futur.

-Creu amb el nou president Francesc Gonzalez?

-Hi crec molt. Són gent que il.lusiona. I treballen molt.

-Molesta que sigui del Madrid?

-No em fa res. Potser fins i tot millor. Hem tocat tants cops a la porta del Barça per res, que trobo molt bé que ara truquem a la porta del Madrid.

-Ens donarà més sort que un president del Barça?

-El Besonies era soci declarat del Barça i quan ell era president vam baixar de 1ª a 2ªA.

-Ah! Però també hi ha sabadellencs del Barça?

-Home, alguns sí, pobrets.

-Entrar al camp del Sabadell amb una bufanda blaugrana és una provocació?

-Està fora de lloc. És com anar a un ball de gala amb espardenyes.

-D'on surt un sentiment tan arrelat?

-Primer dels favoritismes arbitrals que sempre han perjudicat al Sabadell i beneficiat al Barcelona.

-Dades.

-En la temporada 85-85, quan estavem a 1ª, el Ramos Marcos ens va anular un gol perfectament legal.

-Més.

-Aquest any, quan el Barça B ja tenia el play off assegurat van venir aquí a matar, semblava que juguessin la final de la Copa d'Europa. Tot per fotre-ns a 3ª. A l'últim minut els vam empatar de penal.

-Està dient que en el Barça algú dona consignes?

-Que ens van a fotre segur. Aquí a Catalunya volen ser ells sols. A la temporada 74-75, el Barça At. va venir aquí reforçat amb jugadors de 1ª, quan no els hi anava res, ens van guanyar i ens van fotre a 3ª. Evidentment amb escàndol arbitral.

-Ens prenen el pél?

-Home, a la 88-89 ens van demanar uns diners 13 anys després i amb interessos!

-Alguna cosa més?

-Un any abans hi van haver mal tractes a la llotja del Nou Camp per uns cedits i perquè vam empatar.

I més i més i més i...

7-0 PER LES ARMES

La cosa vé de tant lluny com el 1927 en que el Sabadell va perdre al camp de Les Corts per 7-0 amb un arbitratge escandalós segons els diaris barcelonins.

Després d'una primera part en que la defensa blaugrana va fer aigues per tot arreu, a la segona una oportuna tangana va acavar amb un atac-i-gol arlequinat encara més contundent.

L'arbitre va començar a expulsar jugadors, fet que va provocar que els pocs que quedaven del Sabadell, farts de tanta errada, abandonessin el camp. L'àrbit va cridar la força pública perquè els obligués a jugar i el partit es va acavar a punta de fusell.