"Per història i palmarès el Sabadell

és el tercer equip de Catalunya"

Fa cinc anys que parla del Centenari del Sabadell. Abans que ningú hi pensés, aquest saballut empedreït ja recollia material per una exposició, llavors utòpica, que des de dimecres és una realitat, només fins el dia 15, al Casal Pere Quart.

L'ex-treballador tèxtil del ram de l'aigua a ca'l Bruges, Joan Barberan i Mas, 75, que va ser president del club d'handbol Arraona durant deu anys, ja era soci del Centre d'Esports el 1947 i als 9 anys ja veia el primer partit del Sabadell amb el seu pare. Després n'ha ocupat tota mena de càrrecs, quasi tots desinteressadament.

-Què és el Centre d'Esports Sabadell?

-Un club centenari, cosa que no pot dir quasi cap equip de 2ª i només sis o set de tota la LLiga Espanyola.

-I això és realment important o...?

-El Sabadell ha arribat a la Copa de Fires, que és l'actual UEFA. I ha sigut Campió d'Espanya de 2ª el 1913, Campió de Catalunya absolut, Subcampió de la Copa d'Espanya el 1935, ha estat catorze anys a Primera divisió, ha guanyat al Real Madrid per 3-0 a la Nova Creu Alta... té un palmarès immens.

-On ens colocaria aquest palmarès en un rànking històric?

-Jo sempre dic que per història i trofejos és el tercer club de Catalunya després del Barça i l'Espanyol. I reconegut per la UNESCO.

-També la UNESCO?

-La UNESCO va donar el 1969 el premi Fair Play a un jugador del Sabadell, Pedro Mari Zaballa, perquè quan era sol davant la portería buida del Real Madrid, empatant 0-0 cap el final, va tirar la pilota fora perquè atenguessin al porter lesionat Junquera.

-Molt ètic. Però inteligent?

-Al final Pirri del Madrid va marcar al minut 89 i el Sabadell va perdre per 1-0. Però va ser tot un gest de joc net.

-Com està considerat a Espanya el Sabadell?

-Com un equip modest. «El campeón de los modestos», ens deien. I un club simpàtic.

-Per què simpàtic?

-Simpàtic per la samarreta arlequinada que tothom identifica ràpidament a tot Espanya i part de l'estranger, i per l'època Rossón.

-Parlime'n.

-En Rosson era una persona que abraçava fins i tot a les columnes. Vull dir que era un home extraordinàriament afable. Tenia bons relacions amb tothom, va aconseguir dins la Federació Espanyola que es passés de 16 a 18 equips i tenia excelents relacions amb el Barça.

-Avui això sembla impossible.

-Doncs a l'època Rossón vam tenir els Fran, Torrent, Zaldúa, Marañón, Montesinos, Zaballa, Pereda, Camps, Seminario... tots del Barça.

-Quan van començar els famosos quadres a la samarreta?

-El 1913. Es van estrenar contra el Terrassa. Abans anaven negre i a ratlles.

-Per vostè què significa, emocionalment, el Centre d'Esports?

-Tot perquè el meu pare ja hi anava quan en aquelles baralles que s'hi produien sortia la guardia civil a cavall en mig del camp. Si algú té una foto d'allò que m'ho digui perquè aquesta em falta.

-Moments històrics.

-I tant. Era l'època dels Tena, Estruch, Monistrol. Jo em savia tota l'alineació de memòria perquè anava fins i tot als entrenaments.

-Què ha descobert del Sabadell muntant aquesta exposició?

-Moltes coses positives. Sobre tot la intensitat amb què es vivia anys enrera un club que era de tota la ciutat. Amb aquesta exposició intentem que ho torni a ser.

-Es pot tornar enrera?

-Sí. Jo parlo amb molts joves que, avorrits de la Segona B, s'han allunyat del Sabadell. Però quan els hi dius el que va ser el Sabadell, els seus èxits en bàsquet, hoquei patins, ciclisme i handbol, ja se'l miren amb uns altres ulls.

-Tanta história pesa com una llosa o serveix d'alguna cosa?

-Serveix de molt. Si el Sabadell puja a 2ªA tindrà molts més socis que els actuals 3.000 del Terrassa. I serà per aquest bagatge històric.

-Quina és la causa de l'actual decliu?

-La imposició de les S.A. Això va enfonsar el Sabadell en un pou de temes burocràtics i administratius que no es van portar bé i encara arrosseguem tots aquells dèficits d'una manera ferragosa i lletja.

-Tots els clubs ho van patir.

-Sí, però potser aquí es va portar pitjor.

-Estem al pitjor moment de la història?

-Home, estar a 3ª era pitjor. Abans se sortia de les crisis amb l'ajut dels empresaris tèxtils. Peròavui aquells empresaris estan tots cremats.

-N'hi ha d'altres que ho intenten.

-I tenim tota la confiança posada en el seu projecte il·lusionant.

-L'actual president de Sabadell, Francisco González, va ser jugador d'handbol a l'Arraona quan vosté el presidia, no?

-Sí. Era un equip juvenil molt competitiu i ell un nano molt correcte i bon jugador.

Si us plau, pugins a 1ª