Una temporada marcada pel relleu presidencial, en Francisco González Cano assumia el càrrec en detriment de Miquel Arroyos. 

Tot i que en un principi les coses no funcionaren dins el terreny de joc, van rebre un canvi de rumb amb el canvi d'entrenador, en Pere Valentí Mora fou acomiadat i posteriorment substituït per un vell conegut de l'afecció arlequinada: Robert Elvira. Aquest va saber trobar el Nord en un equip que donava bandades i el portà fins a les posicions que donen dret a jugar la Copa del Rei... i poc va faltar per poder entrar al Play-Off. Tot en una segona volta magistral, en la que en escasses deu jornades es varen escalar deu posicions. Els fitxatges de l'anomenat "mercat d'hivern" van tenir força a veure en això, ja que tan Víctor Santos, Rafa Caro i sobretot Rodlfo Orife, es van convertir en peces clau en el sistema de Robert Elvira. La Lliga fou de les més igualades en molts anys.